Benvolgut/des Us convidem a assistir a la tercera sessió de cicle que hem organitzat sobre el Canvi Climàtic. El tema serà La cura dels boscos. L’acte es celebrarà al Casal de Joves de Guardiola, la Barraca. Serà el dijous 7 de juliol d’aquest any 2022, a partir de les 7 de la tarda. Ponents: Marc Arcarons. És tècnic forestal, amb una àmplia experiència en la cura dels boscos amb bestiar (cabres, rucs, vaques alberas, etc). Amb aquesta activitat ha contribuït en la prevenció dels incendis forestals. Emili Dalmau. És tècnic agrícola i cap del GRAF dels bombers de Barcelona. Expert en el control d’incendis. Ha estudiat els models de bosc més aptes per millorar la prevenció i, si es produeixin, controlar i sufocar els incendis. Us oferim la lectura, a l’arxiu adjunt, d’unes reflexions sobre dos exemples del que representaria un incendi de les proporcions que hem vist donar-se a Catalunya, (pensem en Artesa de Segre). Us ho enviem amb el propòsit de donar més relleu a la necessitat d’estar alerta i disposats a adoptar les mesures que modestament podem aportar com a ciutadans. Gràcies. Us esperem LA CURA DELS BOSCOS Permeteu-nos fer unes breus observacions sobre la importància del tema. Les podríem aplicar a tota la problemàtica que pateix el nostre tros de terra i a la necessitat de sentir-nos-hi vinculats. En el nostre cas, ho fem apressats pels recents incendis que ha sofert Catalunya... Les zones boscoses de Font-rubí. En alguns sectors representen un perill greu d’incendi puig no són objecte d’una neteja o esclariment prou acurats. Són vigilades intensament pels ADF sempre amatents a qualsevol eventualitat. Però no es pot descartar un sinistre, com ja s’ha esdevingut de la manera més impensada. (Recordem el recent incident a l’Avellà). Un Font-rubí amb els boscos cremats perdria, a més del patrimoni paisatgístic, que li dona personalitat, l’atractiu turístic quan tot just s’està al principi d’una campanya que s’anuncia i es reitera des de fa molt temps. Una part de desenvolupament propi perduda per molts anys. Veure un paisatge destruït és perdre el mapa de l’orientació afectiva sobre el qual posàvem l’atenció i resseguíem amb amor i estima. És perdre els indrets en els quals situàvem la porció de llegendes que ens toca com a territori d’història i de convivència. És perdre una riquesa forestal que amb seny i racionalitat podria ésser aprofitada per a usos complementaris; que ajudarien al desenvolupament econòmic i donarien relleu a la personalitat font-rubinenca tot arrelant més persones a la riquesa del territori. Tot el que diem del nostre Font-rubí i més, ho podem dir de la Catalunya boscosa i de qualsevol país que s’estimi a si mateix. Anant una mica més enllà: els Pirineus i Collserola Una onada de calor (16 al 19 de juny) ha posat de manifest el greu risc que patim en el cas de produir-se un incendi en qualsevol sector dels nostres boscos, com el cas d’Artesa de Segre. Encara que el Pirineu no és un lloc on la probabilitat d'incendi sigui alta, si arribés a produir-se, podria afectar des dels Pirineus de Navarra fins a la Costa Catalana (Cap de Creus) ja que el bosc és un continu d'arbres amb superfícies d’un accés complicat i difícil. Si es produïa un sinistre a la serra de Collserola, pulmó verd de Barcelona, la situació seria tan complexa que l'incendi no es podria controlar donada la població amb què compta i la dificultat d'evacuació. La fauna i la flora de la serra també contribuirien al desastre. S’hi afegeixen les infraestructures com les línies de la llum (LAT i MAT) que subministren a Barcelona i la manca de camins i carreteres que permetin l'accés dels mitjans antiincendis. I etcètera... Només cal imaginar-s’ho. En tots els casos serien vigents les preguntes: “I jo, què hi puc fer?” - “Quin cost tindria?” “Amb qui ho puc fer?” - “com ho puc fer?”
0 Comments
Leave a Reply. |
blogUn resum dels actes duts a terme arxius
April 2024
Categories |